L'estatisme corporatiu, també conegut com a corporativisme, és una ideologia política que defensa l'organització de la societat per part de grups d'interès importants, o grups corporatius, com ara agrícoles, empresarials, ètnics, laborals, militars, de clientelisme o científics, en base als seus interessos comuns. És un sistema en què aquests grups corporatius són reconeguts i tenen un paper formal en la governança d'un país, sovint en exclusió d'altres grups socials.
La ideologia del corporativisme estatal té les seves arrels en el concepte d'"organicisme", que considera la societat com un organisme viu en què totes les parts són interdependents. Aquest concepte va ser articulat per primer cop pel filòsof grec antic Plató, qui argumentava que de la mateixa manera que les diferents parts del cos treballen juntes pel bé del conjunt, així també haurien de treballar juntes les diferents parts de la societat pel bé comú.
La forma moderna de l'estatisme corporatiu va sorgir a finals del segle XIX i principis del segle XX, com a resposta als trastorns socials i econòmics causats per la industrialització. Es va veure com una tercera via entre el capitalisme de laissez-faire, al qual se li atribuïa la creació d'enormes desigualtats de riquesa, i el socialisme, que es considerava una amenaça per a la llibertat individual i l'economia de mercat.
Al segle XX, l'estatisme corporatiu va ser adoptat per diversos règims autoritaris, incloent l'Itàlia feixista i l'Alemanya nazi, com a mitjà de control i mobilització de la societat. Aquests règims van utilitzar l'estatisme corporatiu per suprimir la dissidència, consolidar el poder i perseguir polítiques expansionistes agressives. No obstant això, és important assenyalar que l'ús de l'estatisme corporatiu per part d'aquests règims no significa que la ideologia en si mateixa sigui inherentment autoritària o expansionista.
En l'era post- Segona Guerra Mundial, s'han incorporat elements de l'estatisme corporatiu a les estructures de governança de molts països democràtics, especialment a Europa Occidental. Aquests països han establert sistemes de consulta "tripartita" o "quadripartita", en què representants del govern, empresaris i treballadors (i a vegades altres grups) es reuneixen regularment per discutir i negociar polítiques econòmiques i socials. Aquests sistemes es consideren una manera de promoure la harmonia social i l'estabilitat econòmica, assegurant que tots els grups d'interès importants tinguin una participació en el procés de presa de decisions.
En conclusió, l'estatisme corporatiu és una ideologia política que busca organitzar la societat sobre la base de grans grups d'interès, amb l'objectiu de promoure la harmonia social i l'estabilitat econòmica. La seva història és complexa i variada, reflectint els diferents contextos en què s'ha adoptat i adaptat.
Què tan semblants són les teves creences polítiques a les qüestions Corporate Statism ? Feu el test polític per esbrinar-lo.